viernes, 27 de mayo de 2011
Poema de Pere Rovira
PODERS
Quan acabem, em demanes que rigui,
com abans, del món,
i que et digui que és nostre,
que és tot nostre, amb la insolència
de véncer amb el plaer.
I és cert que dominem aquesta plana
blanca i calenta; som els reis
d'aquest llit que, si no obrim els ulls,
és gran com un imperi.
Però el temps, injuriós, m'ha obligat a descreure
i a clavar els dits al somni:
poca cosa tenim que només sigui nostra,
el teu cos i el meu fred
que s'amaga dins teu.
Quan acabem, em demanes que rigui,
com abans, del món,
i que et digui que és nostre,
que és tot nostre, amb la insolència
de véncer amb el plaer.
I és cert que dominem aquesta plana
blanca i calenta; som els reis
d'aquest llit que, si no obrim els ulls,
és gran com un imperi.
Però el temps, injuriós, m'ha obligat a descreure
i a clavar els dits al somni:
poca cosa tenim que només sigui nostra,
el teu cos i el meu fred
que s'amaga dins teu.
Pere Rovira Planes
Pere Rovira (Vila-seca de Solcina, 1947) ha publicat els següents llibres de poemes: Distàncies (València, 1981), premi Vicent Andrés Estellés, Cartes marcades (Barcelona, 1988), La vida en plural (Barcelona, 1996), La mar de dins (Barcelona, Proa, 2003), premi Carles Riba, Poesia 1979-2004 (Barcelona, Proa, 2006), Vint-i-cinc flors del mal de Charles Baudelaire (Lleida, 2008), Les roses de Ronsard (Barcelona, Proa, 2009) i Entre nosaltres (Lleida, 2010). La seva obra poètica ha estat traduïda a l’anglès, al francès, a l’espanyol, al gallec, al rus i al polonès.
En prosa, ha publicat Diari sense dies (Barcelona, Proa, 2004) i la novel·la L’amor boig (Barcelona, Proa, 2007), premi Ciutat de Barcelona. També és autor de quatre volums d’assaigs sobre poesia moderna.
Viu a Alpicat (Segrià) i és professor emèrit de la Universitat de Lleida.
En prosa, ha publicat Diari sense dies (Barcelona, Proa, 2004) i la novel·la L’amor boig (Barcelona, Proa, 2007), premi Ciutat de Barcelona. També és autor de quatre volums d’assaigs sobre poesia moderna.
Viu a Alpicat (Segrià) i és professor emèrit de la Universitat de Lleida.
domingo, 22 de mayo de 2011
viernes, 20 de mayo de 2011
Biografia de Joan Salvat Papasseit
BIOGRAFIA
Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924). Conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles, de manifestos i d'altres proses de caire polític i social. La seva obra és marcada per l'inconformisme, l'idealisme i l'ombra d'una mort precoç. Els seus poemes, que tenen influències avantguardistes però també tradicionals, evolucionen des de Poemes en ondes hertzianes (1919) passant per La gesta dels estels (1922) i culminant amb l'entusiasme vital del poeta a El poema de la rosa als llavis (1923). Mor de tuberculosi el 1924. La ciutat de Barcelona el recorda amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema "Nocturn per a acordió", que fa referència a l'època en què l'autor va fer-hi de vigilant nocturn. La seva obra poètica ha estat profusament difosa al gran públic, sobretot a partir de les musicacions i recitacions de Lluís Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner, Xavier Ribalta, Joan Manuel Serrat i Rafel Subirachs, entre d'altres.
Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924). Conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles, de manifestos i d'altres proses de caire polític i social. La seva obra és marcada per l'inconformisme, l'idealisme i l'ombra d'una mort precoç. Els seus poemes, que tenen influències avantguardistes però també tradicionals, evolucionen des de Poemes en ondes hertzianes (1919) passant per La gesta dels estels (1922) i culminant amb l'entusiasme vital del poeta a El poema de la rosa als llavis (1923). Mor de tuberculosi el 1924. La ciutat de Barcelona el recorda amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema "Nocturn per a acordió", que fa referència a l'època en què l'autor va fer-hi de vigilant nocturn. La seva obra poètica ha estat profusament difosa al gran públic, sobretot a partir de les musicacions i recitacions de Lluís Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner, Xavier Ribalta, Joan Manuel Serrat i Rafel Subirachs, entre d'altres.
lunes, 16 de mayo de 2011
MARTA PESSARRODONA I ARTIGUES
BIOGRAFIA
Marta Pessarrodona i Artigues(Terrassa).Poetessa i crítica literària. Ha publicat Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979) i A favor meu, nostre (1981), que ha aplegat, amb la incorporació de poemes inèdits, a Poemes 1969-1981 (1984). Posteriorment ha publicat Berlin suite (1985).
La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record. Ha continuat la seva producció poètica en el volum Homenatge a Walter Benjamin (1988) i s'ha iniciat en el conreu de la narració amb Les senyores-senyores ens els triem calbs (1988) i Nessa: narracions (1988). Ha continuat la seva obra poètica amb Tria de poemes (1994) i L'amor a Barcelona (1998), la d'assaig amb La dimensió europea de la cultura catalana (amb altres autors, 1992) i la de prosa de no-ficció amb Fauna (1994), Barcelona, una nova ciutat europea (1995) i les biografies Montserrat Roig: un retrat, Maria Aurèlia Capmany: un retrat i Frederica Montseny: un retrat. També ha escrit els guions Imatges (per al cinema, 1988) i Patir, passió, pastitxo: abans de la funció (per a la ràdio, 1989).
POEMA
IMITACIÓ DEL DESIG
Si pogués només viure
de memòries, de tornaveus,
de rellotges parats i ulls d'ambre.
Si pogués patir de nou
(per la usura de felicitat
que l'esforç sempre comporta).
Si pogués despullar de fatiga
cada nova temptativa, cada esforç,
el pàl•lid reflex d'allò que vam viure.
Si pogués tenir tot el que deixo,
el que hi ha darrere
cada paraula, cada poema.
Si pogués...
Si pogués almenys un instant,
si pogués...
Marta Pessarrodona i Artigues(Terrassa).Poetessa i crítica literària. Ha publicat Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979) i A favor meu, nostre (1981), que ha aplegat, amb la incorporació de poemes inèdits, a Poemes 1969-1981 (1984). Posteriorment ha publicat Berlin suite (1985).
La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record. Ha continuat la seva producció poètica en el volum Homenatge a Walter Benjamin (1988) i s'ha iniciat en el conreu de la narració amb Les senyores-senyores ens els triem calbs (1988) i Nessa: narracions (1988). Ha continuat la seva obra poètica amb Tria de poemes (1994) i L'amor a Barcelona (1998), la d'assaig amb La dimensió europea de la cultura catalana (amb altres autors, 1992) i la de prosa de no-ficció amb Fauna (1994), Barcelona, una nova ciutat europea (1995) i les biografies Montserrat Roig: un retrat, Maria Aurèlia Capmany: un retrat i Frederica Montseny: un retrat. També ha escrit els guions Imatges (per al cinema, 1988) i Patir, passió, pastitxo: abans de la funció (per a la ràdio, 1989).
POEMA
IMITACIÓ DEL DESIG
Si pogués només viure de memòries, de tornaveus,
de rellotges parats i ulls d'ambre.
Si pogués patir de nou
(per la usura de felicitat
que l'esforç sempre comporta).
Si pogués despullar de fatiga
cada nova temptativa, cada esforç,
el pàl•lid reflex d'allò que vam viure.
Si pogués tenir tot el que deixo,
el que hi ha darrere
cada paraula, cada poema.
Si pogués...
Si pogués almenys un instant,
si pogués...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)